Avui un conte

Bones amics , avui publicarem un conte , que va ser realitzat per un al·lot que li agraden molt els gegants , i que li feia il·lusió que fos publicat en aquesta web.



Comença així:



"El passacarrers del Divendres


Faltaben pocs minuts, segons, mil.lesimes de segon per el típic famós i tradicional passacarrers. Tot estaba preparat: les banderetes , les demés colles de Gegants, la gent esperant al carrer per a que s’iniciàs el passacarrers … Bonu en resum tot preparat.

Però just en aquell moment en aquell segon i aquell minut “clack”es va sentir enmig del carrer amb un sileci sepulcral. Va ser en en Quicus el gegant de la Colla d’Amics Geganters de Llucmaçanes, es va caure culpa del vent que feia. Lavors va ser quan la colla va veure que tenía els braços ferits, la cara mig rompuda i el cavallet amb una pata rompuda.

Els capgrossos de Ciutadella també anaven amb retràs i així la colla va aprofitar per anar a local per arrenjar el gegant. Mentres els capgrossos es retasaven la colla de Llucmaçanes compensava el temps per arrenjar el gegant.

Quan la colla de Llucmaçanes ja tenía el gegant arreglat varen anar pitant cap a la pl. de la Constitució. La colla de Llucmaçanes va arribar amb els capgrossos de Ciutadella a la vegada i en aquell moment “pum,pum,pumpurrupupum” es sentía des de el port, allò volia dir que ja podía començar el passacarrers!

Dedicatòria
Per a la colla d’Amics Geganters de Llucmaçanes la millor colla i la que te més Gegants de les Illes Balears. Gràcies colla de Lucmaçanes sou la millor. "
Atte. Xim Todo Salgado.








Gràcies Xim